Definició
Etimologia
Probablement del castellà baldragas (segons el DRAE, ‘hombre insustancial, simple’, de l’àrab hispànic hatráq ‘xarlatà’), que sembla procedir de Baldac, nom castellà de la ciutat de Bagdad, usat despectivament, amb inclusió de r per repercussió de líquides. Unes baldragues també són ‘calces amples’, i un baldragues, un ‘calçasses o home mal vestit’. Segons l’Alcover-Moll, podria venir de bragues amb influència per balder. En algunes bandes també es diu de maldraga.
Usos
Eduard va saludar Mercè amb dos besos i Evarist Picó, sense concedir-li un segon de treva, va provocar-lo amb els retrets que repetia com un martell cada vegada que hi topava, ara molt més enverinats pel rancor de la mort de Berta. Que com es podia ser tan pallasso i irrespectuós de presentar-se en aquell estat en el soterrar de sa mare; que si havia perdut l’enteniment de tanta droga i tanta porqueria empassada; que on s’havien quedat els fums i els aires de grandesa que lluïa, menyspreant els altres; que ja tenia trenta-dos anys i en realitat era un miserable bergant que no sabia ni on caure mort; i tot això per acabar advertint-li que si es pensava que a partir d’ara viuria de baldraga amb l’herència de sa mare, anava aviat.
Rafa Gomar, Bé, perdona’m, però estan esperant-me (València: Tres i Quatre, 2014)No diràs que menjo
Salvador Espriu, La pell de brau (1960), XXXVI
de baldraga, car
amb suor de dansa
sempre vaig pagant,
del brou a les postres,
l’àpat de la fam.
Tema de la setmana
Expressions que ens diuen que una cosa és de franc o la podem tenir de gorra. Com ara RodaMots: recordeu que tenim en dansa l’arreplec de virolla!