També deu ser un cas d’equivalència acústica, que ha quedat reflectit en els diccionaris, aquest: baldraga / maldraga; el Diccionari Fabra i el DIEC2 recullen de baldraga («loc. adv. Pagant altri. Menjar de baldraga», DIEC2, s.v. baldraga) i el DCVB a la baldraga («a despeses d’altri (Val.); cast. de mogollón, de gorra», s.v. baldraga), mentre que el DCVB recull també maldraga («Menjar de maldraga: menjar perquè sí, sense necessitat ni gana (Penedès)»). A l’Alta Segarra, la forma coneguda és menjar de maldraga.
Carles Riera, El parlar de l’Alta Segarra (Barcelona: Claret, 2021)

Comentaris recents
no tenir un clau
Bon dia, això de no tenir un clau, no deu tenir a...
quan al cel hi ha cabretes a la terra hi ha pastetes
A la Pobla diem: si al cel hi ha ovelletes, a la t...
tot amb tot
Quan Rodamots proposa i defineix tot amb t...
aguileta
També diguem "per dos gallets"...
el tot
Doncs per aquí diem TOT + (nom ciutat) [se...