El que m’interessa és la sensibilitat racional, o la racionalitat emotiva: això és el que jo vull transmetre. I això és, per exemple, el que trobe en gran part de l’obra de Bach, sobretot en L’art de la fuga o en les Suites per a violoncel, o en Les variacions Goldberg, que són obres enormement racionals, funcionen com mecanismes matemàtics. Bé, aquesta racionalitat em transmet un punt de sensibilitat que ho supera tot, que és quasi divina, és el punt màxim del plaer estètic. L’èxtasi, que en grec significa «posar-se fora de si mateix», és també això: és el contacte amb alguna cosa que no saps definir.
Joan F. Mira en conversa amb Pere Antoni Pons a La vida, el temps, el món (Publicacions de la Universitat de València, 2009), pàg. 246
Comentaris recents
amarar
També "amerar"? "Amerar" no sols és la forma ant...
vilatge
A la plana del Rosselló, el CHENOPODIUM album és...
aiguatge
Nosaltres diem REIXIU, però no sé si ens referim...
amarar
Curiós que en el poema que citeu de Vicent André...
moll -a
I encara m'he deixat la "molla" del pa, que a Pala...