L’Hereu Riera davant veu com passa
la fadrinalla rient i cantant:
està quiet assegut a la plaça;
les criatures li tenen espant.

Però, si els fa una rialla i els crida,
ja se li acosten els grans i els petits;
a Sant Benet a la falda els convida
i a la butxaca li troben confits.

Com és el qui més hisenda governa,
tothom voldria rondar al seu costat
i beure amb ell si acàs va a la taverna
i menjar amb ell si a l’hostal ha parat.

I ningú sap el que pensa i medita,
que ell no diu res del que té dintre seu:
parla amb els vells de la bona collita
i de les bèsties i el gruix de la neu.

Però, si torna a la casa deserta
quan les olives ens porten el fred,
i veu sa vida madura i complerta,
ai, com el cor se li torna d’estret!

Josep M. de Sagarra, «L’hereu Riera», dins Primer llibre de poemes (1912-1914)

Quan acabà la missa i els assistents començaren a eixir, com que tots anaven amb les robetes de diumenge, començà a fer-se el passeig de la fadrinalla pel carrer Major. I llavors pogué veure Joanet rodejat per sos vells amics que li celebraven la feliç arribada. Ella anava també voltada d’amigues, que més circumspectes i prudents que la Ramona, es limitaven a observar i callar.

Jordi Valor i Serra, «Rapsòdia tràgica», dins Històries de munyanya i de vora mar (1959, reed. 2009)