Pau Vidal
1. Una cosa és la llengua estàndard i una altra la col·loquial. Compleixen funcions diferents i són igual de necessàries.
2. La llengua no són només paraules: la sintaxi, la morfologia, la fonètica i l’harmonia són tant o més importants.
3. Les hores i esforços dedicats a aprendre llengua són summament més enriquidors que els dedicats a discutir-hi (i encara més amb llecs en la matèria).
4. El codi lingüístic s’aprèn inconscientment, per imitació. Per modelar-lo a voluntat cal un esforç conscient, i el primer pas és conèixer bé el propi idiolecte.
5. En el registre col·loquial, mentre continuem fabricant producte d’imitació només serem un basar xinès de la llengua.
6. L’anostrament (o pronúncia de l’àvia) no només ajuda a dir genuïnament els noms i topònims forasters sinó que immunitza contra la vergonya.
7. L’ortografia no dicta com s’ha de pronunciar, perquè és posterior a la parla, no pas a l’inrevés.
8. El material autòcton, sobretot el de nova creació, s’ha d’emprar i esbombar amb determinació. Com més convençut el to, més possibilitats d’èxit.
9. Un parlant segur d’ell mateix és un parlant creatiu.
10. Si amagues la llengua, empoderar-te no haurà servit de res.
Pau Vidal, Nivell Ç. Del català esporuguit al parlant empoderat (Barcelona: Pòrtic, 2021), pàg. 95-96
Comentaris recents
comare
Sempre m'ha fet peça l'equivalent anglès: mi...
amarar
També "amerar"? "Amerar" no sols és la forma ant...
vilatge
A la plana del Rosselló, el CHENOPODIUM album és...
aiguatge
Nosaltres diem REIXIU, però no sé si ens referim...
amarar
Curiós que en el poema que citeu de Vicent André...