Definició
1 Encalçar, córrer (darrere algú o alguna cosa) per atrapar-lo.
Els gossos empaitaven una llebre. L’infant empaita la pilota pendís avall.
2 Escometre (algú) per aconseguir-ne alguna cosa.
Sempre m’empaita perquè li compri alguna de les seves pintures.
3 Perseguir amb intenció amorosa.
És una noia que en Robert havia empaitat al poble quan era jove.
Etimologia
Probablement del llatí vulgar impactare, format sobre impactum, participi d’impingere, ‘empènyer’, o potser alteració d’empatxar.
Usos
El meu primer impuls d’escriptura neix de la ferida que la guerra civil espanyola va deixar en la meva família. Respon a una herència tràgica que jo començaria a acceptar mentre ja havia format la pròpia, de família, just quan semblava que me’n podia allunyar dient, tan senzillament, «això no em pertany». Però, em continuava empaitant, i em vaig posar a escriure una de tantes històries semblants. Vaig veure una dona com una llosa de pissarra, que recorre el seu trajecte fins que arriba arran de mar en plena vellesa. Pedra de tartera.
Maria Barbal, «Universos de butxaca» (Caràcters, núm. 56, estiu 2011)«Tu sempre dius la veritat?», li etziba la noia, entre emprenyada i encuriosida. La resposta paga la pel·lícula: «La veritat és més fàcil de recordar». És cert: la mentida i la mala memòria són difícilment compatibles. Però la veritat mereix ser empaitada i reivindicada no només per comoditat, sinó sobretot per justícia. Per honestedat intel·lectual i per imperatiu ètic.
Eva Piquer, «La veritat té raó» (Avui, 26 de juliol del 2010)