Definició
Eina de fer forats consistent en un mecanisme accionat manualment, elèctricament o per aire comprimit al qual s’acobla una broca que, aixÃ, gira rà pidament.
El trepant és elèctric i el filaberquà s’opera a mà .
Josep Espunyes, a Món rural. Mots que es perden (La Seu d’Urgell: Salòria, 2018), recull mà quina de fer forats f Eina, amb una broca acoblada, que funciona elèctricament o per aire comprimit. A la mà quina de fer forats, s’hi pot acoblar broques de diverses mides.
Etimologia
Del plural de trepà , trepans, confós fonèticament amb el plural d’un participi present en -ant, que va originar un singular analògic trepant; d’aquest presumpte participi agent es degué formar el verb trepar.
Usos
I, els dissabtes i els diumenges al matÃ, quan les cisternes es buiden més espaiadament, apareixen els trepants dels entusiastes del bricolatge.
Quim Monzó, El millor dels mons (Barcelona: Quaderns Crema, 2001)Aquella mà quieta damunt la seva espatlla, aquella pressió cent mil vegades més intensa que la calor d’un miler de sols, aquella veritat adolorida que havia entrat al seu cervell com un trepant.
Jordi Sierra i Fabra, El temps de l’oblit (Barcelona: Columna, 1993)