Definició
Etimologia
Reduplicació verbal de picar en el sentit de ‘prendre una mica d’un menjar’, d’origen expressiu i onomatopeic, de la mateixa arrel del llatí picus, ‘pigot, picot’, i pica, ‘garsa’.
Usos
Aquest hivern serà l’últim, repeteixen
com un baix continu que ressona a taula.I cada any se’ls acompleix l’esperança
Amadeu Vidal i Bonafont, «Dinar de Reis», dins Juny (Lleida: Pagès, 2012), pàg. 45
d’equivocar-se en el fúnebre pronòstic.
Viure així és una travessa commovedora,
me n’adono en veure’ls abstrets, vora teu,
devorant els cacauets del pica-pica, els canelons,
el tortell de Reis, la fava que s’empassen
novament per darrera vegada.La Cati Rodés els va tornar a fer un senyal perquè avancessin. Es va acostar a l’Oriol Sánchez.
Empar Moliner, La col·laboradora (Barcelona: Columna, 2012)
—Hauríem d’anar tirant, eh? —va xiuxiuejar-li—. El monument ja l’hauríem d’estar inaugurant i si no pugem aviat a l’autocar… Si la gent veu el pica-pica… I abans ens han de fer el tast del vi.
—Quin vi?
—Ai, el vi. Cava, cava. El tast del cava, volia dir.
—Però quin? Quin cava?
—El cava kosher.
—Quin cava kosher?
La Cati Rodés va empetitir els ulls. L’Oriol Sánchez mai no se l’escoltava. Ho havia explicat a cada reunió de la Comissió i ara l’hi tornava a preguntar. De què li servia parlar si ell mai no se l’escoltava?