Definició
Miriàpode opistogoneat de l’ordre dels quilòpodes (Lithobius sp), lucífug, de cos aplegat, amb un parell de potes en cadascun dels seus nombrosos segments, antenes relativament curtes i unes pinces prensores verinoses.
El nombre de potes del centcames no arriba mai a cent, sinó que oscil·la entre 15 i 23 parells, és a dir, entre 30 i 46 potes.
També: centpeus
Etimologia
De cent i cama (o peu).
Usos
De tant en tant veureu un espiadimonis com els que es troben a les basses d’aigua europees i a les nits sentireu cantar els grills, potser amb una música més plena, més forta i més envernissada que la que sentiu els capvespres en els nostres marges i en els nostres rostolls. En canvi, les aranyes trenquen la regla: aquí hi ha unes aranyes com conilles, plenes, negres i amb unes potes llarguíssimes, que a la nit són familiars a totes les parets i que la gent respecta perquè sembla que es mengen les paneroles i no posseeixen cap mena de verí. Sembla que l’insecte més perillós és un anèl·lid, el centcames, que arriba a fer un pam en els llocs més humits i té una picada tòxica.
Josep M. de Sagarra, La ruta blava (Barcelona: Edicions 62, 1986)El marit de la senyora Teresa la telegrafista era capità de Marina, i passava les tres quartes parts de la vida seua en la mar i l’altra quarta part amb la dona. I només tenien que un fill, perquè es veu que no havien tingut temps de fer-ne més. I la senyora Teresa omplia les absències del seu home amb totes les notícies que li aplegaven per unes vetes de paper plenes de ratlletes i de punts, i cascuna ratlleta i cascun punt era una lletra i ella sabia llegir tots aquells missatges. Quan algú desitjava enviar noves seues a qualsevol lloc anava a la senyora Teresa, la qual amb un aparell petit feia tac tac tac… i amania el missatge que se n’anava caminant per dins d’un fil a pressa a pressa com un centcames. I açò li omplia tot el buit de l’absència del capità.
Carmelina Sánchez-Cutillas, Matèria de Bretanya (València: Tres i Quatre, 1976), pàg. 47
Tema de la setmana
Mots compostos amb un número seguit d’un nom
A Pego, ara com cent anys arrere (DCVB sv mare), diem “mare centcames”. ex. Ves enlerta i no agarres mai una mare centcames, tenen viri i piquen.
El DCVB també arreplega “mare d’alacrà” a Altea, li ho preguntaré a una companya si encara ho coneix. Ella, de pare mariner benidormer i mare alteana, deu ser la darrera que encara diu patrimonialment vermell del color vermell. Per a ella, com per a mi, una xica roja encara no és una xica pèl-roja sinó una xica rossa.
A Elna, també se’n diu un centarpes.
A Menorca en diem cinquanta cames i a França mil pattes .