amanir v

Definició

1  Aparellar, preparar.

Amaniu les tovalles i els coberts per al sopar.

Ja et pots amanir, que marxem d’aquí a cinc minuts.

2  Posar oli, vinagre, sal, etc. a certes viandes.

Vols amanir l’enciam?

3  Compondre una explicació; afegir-hi alguna cosa.

A veure com amaniran la història.

Quan explica alguna cosa l’amaneix amb anècdotes divertides.

Etimologia

Del llatí ammannire, procedent d’una forma admanuire, romanització, en italià i català, del gòtic manwjan, ‘preparar’; arribat al català potser per via italiana.

Usos

  • Aleshores feia de copista. Copiava coses escrites i, també, coses parlades. Primer les copiava, després les amania amb un estil vagament erudit i al cap d’uns dies, setmanes o mesos es publicaven a diaris, revistes, enciclopèdies i altres menes de lletra impresa. Quan treia còpies de declaracions de personalitats, les havia de polir d’incoherències, de faltes de sentit i d’atacs a la gramàtica i a la sintaxi. No sempre m’era fàcil, però ja havia trobat el mètode i ningú no en tenia queixa. La feina no em faltava.

    Mercè Ibarz, A la ciutat en obres (Barcelona: Quaderns Crema, 2002), pàg. 17

Tema de la setmana

Mots reciclats que s’han ofert voluntaris per estar de guàrdia durant les vacances d’estiu. Els d’aquesta setmana, trets d’obres de Mercè Ibarz.

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

tenir el cor robatfeixa