espiadimonis m

Definició

Nom donat a qualsevol insecte odonat de la família dels èsnids, que tenen l’abdomen de colors lluents i virolats i els ulls molt grossos.

Els espiadimonis volen prop de l’aigua i les seves larves són aquàtiques.

També: libèl·lula, tallanassos, cavall de serp, cavallet, cavallet d’aigua, estiracabells, damisel·la, pixaví, parot, parotet…

Etimologia

D’espiar (del germànic gòtic spaíhôn, ‘posar-se a l’aguait’) i dimoni (del llatí tardà daemonium, mateix significat, i aquest, del grec daimónion [δαιμόνιον], ‘geni’).

Usos

  • Diríeu que l’espiadimonis sap geometria. Almenys sap que, entre dos punts donats, el camí més curt és la línia recta. Estalvia temps i espai, com si tingués tard o anés per feina. Estarà per ventura encarregat d’un servei de comunicacions? En tot cas, el seu cos tènue no és un aparell de turisme i, menys encara, un aparell de transports. Viatja sense allunyar-se dels llocs on hi ha aigua. D’una gota d’aigua verdosa devia sortir aquest cavallet.

    Antoni Rovira i Virgili, Teatre de la natura. Teatre de la ciutat (Barcelona: Proa, 2000), pàg. 91
  • Per què ‘libèl·lula’ s’ha imposat? En el terreny artístic, en un museu, no hi veureu mai escrit ‘espiadimonis’. Per col·loquial, vulgar, banal. No és una paraula digna d’entrar al Museu d’Art Nacional de Catalunya. Molt millor ‘libèl·lula’, que és una paraula molt acostada a la libélula castellana. També a la paraula convencional, formal, alemanya, italiana, gallega, portuguesa, romanesa. En anglès en diuen dragonfly, drac volador.

    Enric Gomà, Control de plagues. 92 paraules catalanes per fumigar (Barcelona: Pòrtic, 2018), pàg. 131

Tema de la setmana

Demà dimecres a l’Ateneu Barcelonès (c. Canuda 6 de Barcelona), a les 19h, hi haurà el col·loqui «El català, una llengua amb molts registres», amb uns quants convidats de luxe: Magí Camps, Rudolf Ortega, Pau Vidal, Màrius Serra i Enric Gomà, que presenta Control de plagues. 92 paraules catalanes per fumigar.

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

6 comentaris a “espiadimonis”

  1. Josep Bataller i Vila — Fornells de la Selva

    A Vilobí d’Onyar (La Selva) en la meva infantesa en dèiem “cavallet de St. Martí”. Potser perquè n’hi havia de molts colors.

    Respon
  2. Eulàlia Sariola i Mayol — Barcelona

    A casa sempre n’hem dit «espiadimonis»
    El llibre de l’Enric Gomà «Control de plagues», és un gran llibre, encertat, divertit, molt útil per a tothom. Gràcies, Enric! i gràcies Jordi!

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

tandapair