Vicenç Pagès Jordà

Mira en quin embolic ens has ficat!
El cogombre sideral, Sebastià Roig

La societat no es divideix entre homes i dones, entre dretes i esquerres, entre lletres i ciències. No: la societat es divideix entre els que lien i els que emboliquen. Contra la inflació del verb liar, cal recordar que existeix una alternativa verbal amb una vida tan pròpia que les seves accepcions només coincideixen en part.

L’accepció més estesa d’embolicar és la de realçar un regal envoltant-lo d’un paper vistós, sovint completant la feina amb un llaç: «L’hi embolico o se l’endú posat?». Liar sol ser un verb negatiu, però embolicar pot ser bonic o lleig: heus aquí la seva grandesa. Ens poden embolicar una ploma Montblanc, però La Trinca també cantava:

          Que trista és la vida del ferroviari
          que el pa s’embolica amb paper de diari.

L’accepció negativa és la que sovint se substitueix per liar. Es poden embolicar —embullar— uns fils de modista, unes xarxes de pescador, el fil d’un estel, però ens servim del verb sobretot en sentit metafòric. Molta gent ignora què és una troca, però sap que si s’embolica, senyal que les coses es compliquen. El 1990, Francisco Casavella escrivia a El triunfo: «Ahora es importante que le cuente otras cosas que pasaban por el barrio durante aquel tiempo y que liaron definitivamente la troca».

El temps també es pot embolicar —si amenaça tempesta—, i nosaltres podem embolicar-nos en una conspiració. Ens podem ficar en un embolic, podem fer-nos un embolic i fins i tot anar carregat d’embolics. Salvador Espriu parla de l’«embolic mental» d’Ariadna, i Joan Vinyoli escriu:

          Tu sols eres
          un embolic de serpentines,
          de coloraines.

L’imbroglio més habitual, però, és el que s’aplica a les relacions sentimentals il·lícites o irregulars, si bé considerades de manera benèvola: quan diem que algú s’ha embolicat amb algú altre ho constatem d’una manera més còmica que dramàtica. Així, Joan Fuster esmenta els «embolics amatoris» de Cleopatra, igual com Llorenç Villalonga fa dir a un personatge que està «cansat d’embolics i de ser un banyut». (Suggeriment: «És embolicat amb» podria substituir l’artificiós «és complicat amb» del Facebook.)

Un altre significat del verb, molt freqüent en les comèdies d’embolic, és el d’enganyar: «No m’emboliquis». Paral·lelament, quan algú s’empatolla de mala manera, se li pot formular una pregunta retòrica com «Què t’emboliques?».

Encara que el verb liar està jugant molt bé les seves cartes, l’embolicar es defensa prou bé. Apareix en una cançó del grup més death metal del país i en una altra del grup més pastel. El primer és Setge, que el conjuga en una estrofa confusa de la cançó Encara. El segon és Macedònia, que a la cançó Tartamudejant diu:

Oh! M’he empanat!
Oh! M’he embolicat!

I embolica que fa fort.

Vicenç Pagès Jordà, Memòria vintage (Barcelona: Empúries, 2020), pàg. 95-97