Definició
Nen, nena; noi, noia (col·loquial).
A la nostra colla hi havia un parell de nanos més petits que nosaltres; devien tenir uns deu anys.
També pot designar, col·loquialment, una persona qualsevol: Ei, nano, escura’t la butxaca i convida’ns a unes copes.
«Nano com a vocatiu és molt propi dels ambients castellanitzats de la ciutat de València, valent és més genuí; com a sinònim de xiquet hi ha alternatives millors: nen, monyicot, boix, etc.» (Diccionari pràctic i complementari de la llengua catalana).
Etimologia
Variant de nan, del llatí nanus, nana, i aquest, del grec nãnos [νᾶνος], ‘nan’. Joan Coromines diu que la o final de nano és el resultat d’un ús afectiu «que ha afavorit el reforçament del cos breu d’aquest mot», i nota que és una forma ben estesa i documentada des del segle XV.
Usos
Pobres nanos, els plany mentre els sermoneja, se’ls veu cada vegada més desvalguts. Pensar que les amebes neixen adultes i els cérvols triguen un parell de dies a córrer i procurar-se l’aliment, mentre que aquests babaus… encara no saben ni que tenen un cos.
Carme Torras, La mutació sentimental (Lleida: Pagès, 2008)I ara, aquesta vesprada
una altra vegada
veig els nanos collint llenya per carrer.
Corren
com jo abans corria.
Els crido i em miren
com si fos un cuc estrany i passatger.Aquesta nit de Sant Joan…
Doneu-me un tros de fusta per cremar
Joan Manuel Serrat, «Per Sant Joan» (1968)
o la prendré d’on pugui, com ahir,
com si no n’hi hagués d’altra
jo he sigut com vosaltres:
no vull sentir-me vell aquesta nit.
Tema de la setmana
Maneres de dir ‘nen, nena’, ‘noi, noia’