Espigolalles, de Maria Antònia Salvà

 

Sol ardent. Bella collita
per l’extens ametllerar.
«Arri, arri, somereta:
anirem a espigolar…»
La gerreta plena d’aigua
i al cistell el berenar,
si d’espigues no se’n troben,
de records bé n’hi haurà.

Ben cordada l’espardenya,
quin delit ve de cantar
per pinars i conradissos
amb el fresc embat de mar!
Les tonades de la terra
Déu les vulgui conservar,
i les danses a la lluna
que la son fan allunyar.

Maria Antònia Salvà, El retorn (1934)

Mot relacionat