Carles Riera
Tes cireretes vermelles
fan un licor que mossega
―del pobric, la panxa empega!―
de tan vives, com estrelles,
treu la son de les orelles.
També se’n fa confitura,
que és suau, i que més dura,
pot servir com a aliment,
antonomàsticament!,
quan algun ventrell murmura.
Història natural (Barcelona: Claret, 2019), pàg. 31

Comentaris recents
airada
L’Agneta de cal Cataquei, de Sant Martí Sesguei...
una mica mica
*venir a ser: ser com...
mig mig
A Menorca també solem dir-ho així, mitjo-mitjo....
mig mig
Ma mare en deia mitjo mitjo....
mig mig
Per ací "un mig mig" també és un refresc: mig g...