Ramon Solsona

Benvolguts periodistes de premsa, ràdio i televisió, als escriptors ens feu entrevistes cada vegada que traiem un llibre. Us estic molt agraït i no dubto que això ens afavoreix a nosaltres en particular i a la literatura en general. Ara bé, l’experiència demostra que en la ruta de les entrevistes, tard o d’hora acabes ensopegant amb uns tics o rutines que es repeteixen de manera indefectible. Recomano als estudiants de periodisme que s’hi fixin perquè en aquesta feina s’aprèn molt amb els defectes dels altres.

1. No em feu fer la vostra feina. Quan algú et diu que et presentis, que expliquis qui ets, a què et dediques i com et definiries vol dir que no sap res de tu i que no s’ha pres la molèstia de llegir els dossiers de premsa ni de documentar-se mínimament. Aquests entrevistadors mandrosos que van tirant de la rifeta acaben la conversa preguntant-te sempre pel futur del català.

2. Parlem del llibre. S’ha fet molta broma amb la frase «Yo he venido aquí a hablar de mi libro». La va dir Francisco Umbral a Mercedes Milá quan estava tip de perdre el temps amb la xerrameca d’un programa de televisió sense que li preguntessin res del llibre sobre el qual, teòricament, l’havien d’entrevistar. Jo vaig aplaudir la reacció d’Umbral. Un escriptor no té més autoritat que un pintor de parets, una bacallanera o un pèrit agrònom per divagar, improvisar o fer-la petar sobre qualsevol cosa. Però cap d’aquests no pot parlar del llibre que has escrit tu. Per cert, d’un llibre se’n pot parlar de moltes maneres i a un autor se li pot treure suc des de vessants diversos, però és un deure sagrat del periodista no revelar els girs de l’argument.

3. Jo no faré el paperot. La tendència dels mitjans a convertir-ho tot en un ha-ha-ha, he-he-he fa que es confongui l’amenitat amb l’originalitat, i l’originalitat amb la gracieta. Jo puc ser divertit a base de preparació i treball, però no sóc un showman ni tinc el do de la resposta ràpida i enginyosa. Veig que dels escriptors s’espera que siguem brillants, àgils, mordaços, cínics, insolents i provocadors. En una paraula, es vol que actuem, que fem el paper que se suposa que escau a un escriptor. Això és ben fàcil de solucionar: ni paper ni paperot. 

Avui, 16 de maig del 2010