Definició
[pl. suflés] Preparació a base de clares d’ou batudes a punt de neu amb altres ingredients dolços (com crema o xocolata) o salats (com pernil o peix) que, cuita al forn, augmenta de volum i queda esponjosa.
El suflé és un plat efímer, ja que quan perd calor es va desinflant.
Com a adjectiu, dit de les viandes preparades de manera que siguin esponjoses.
Etimologia
Del francès soufflé, ‘inflat, bufat’.
Usos
Aquell violinista, hongarés per descomptat, havia acompanyat amb la seua música sopars romàntics de centenars, milers de parelles. Un dia, fins i tot, les va calcular: vint anys, per tres-centes nits, a una mitjana de dotze parelles romàntiques, menys dues diàries que foren clients habituals, feien seixanta mil parelles. Potser n’hi havia més de repetides. És igual: unes quaranta mil parelles pel cap baix, mirant-se als ulls entre les espelmes, agafant-se la mà amb l’excusa de passar-se el pa, fent peuets per sota la taula mirant que no els tremolara la cullera en la sopa, rient amb mal dissimulada luxúria amb el suflé com a bigoti.
Josep Vicent Marqués, «El violinista», dins El retorn del nàufrag professional (València: Tres i Quatre, 1998), pàg. 53La vetllada s’iniciava amb un banquet i la Nora va invitar els presents a passar al menjador contigu. L’Adwea ja feia mitja hora que rondinava que el rostit s’estava refredant i que els suflés es desinflarien si l’àpat no començava aviat. La Nora va somriure en pensar en el que la vella cuinera diria a la Deirdre si això succeïa.
Sarah Lark, Les onades del destí (Barcelona: Edicions B, 2013), traducció d’Emma Garcia Carbassa