Definició
Que irrueix. Irruir és ‘envestir; escometre hostilment’, segons el Diccionari català valencià balear, però no figura al DIEC. Joan Coromines, al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, considera aquests mots com «derivats poc usats» de ruïna. L’ús que en fa Pla deu ser un italianisme (irruente ‘impetuós’).
Etimologia
Del llatí irruente, mateix significat, del verb irruere.
Usos
[15 de maig de 1918] Tramuntana forta. La sento xiular del llit estant. Sense moure’m de casa, en realitat puc saber sempre quin vent fa. Només cal escoltar les campanes. Si el seu dring és fresc, precís i cristal·lí fa tramuntana; si és opac, esquerdat, esfilagarsat, el vent és de garbí. Davant d’aquest vent huracanat i irruent (que odio) se’m revolten les entranyes. Sempre preferiré a una naturalesa en deliri, agitada i violenta, una naturalesa estàtica i quieta.
Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 2012 [1966]), pàg. 99
Tema de la setmana
Adjectius planians que trobem al Quadern gris
Per si a algú interessa, aquests dies en alguns fòrums d´internet s´està parlant dels noms dels vents -incloent-hi els noms catalans-
Des de França:
http://projetbabel.org/forum/viewtopic.php?t=21453
http://projetbabel.org/forum/viewtopic.php?t=888
des del Vènet:
https://www.tapatalk.com/groups/evenesie/nebia-t226-s10.html