Miquel Martí i Pol
De sobte el foc que creix desmesurat
i converteix els límits en presó,
tot el que era projecte i horitzó
és ara el clos estricte del combat.
¿Quin vent misteriós ens ha portat
fins al recinte obscur d’aquesta por?
Qui ens nega l’esperança i la claror?
Qui ens sotmet a un silenci desolat?
Potser no hi ha cap mesurable enuig
que faci comprensible aquest rebuig,
ni cap llei que exigeixi aquest vaitot,
però sabem que ja no hi ha camí
que ens preservi del risc de decidir
sense apostar la vida a cada mot.
29-IV-1984
Per preservar la veu (1984)

Comentaris recents
cappelat -ada
*quedar clar: ser clar, restar clar...
sense trencar ous no es fan truites
Jo ho tenia entès com a "mal necessari" per obten...
trinxar
Quan érem xiquets,a La Safor, fèiem arca i si la...
cappelat -ada
Gràcies Albert, ha quedat clar el tema: cap pelat...
trencall
Al Moianès, en comptes de "trencall" es diu ...