El president Macià sintetitzava son programa polític en la caseta i l’hortet per a tothom. Quan hom és lluny de Catalunya, al passar ràpidament en automòbil pels petits pobles apartats de les grans línies de ferrocarril se m’acut de seguida un altre programa: la carretera i l’escola.

• Josep Puig i Cadafalch, Memòries (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003), pàg. 312

Tot plegat es va resoldre en la idea de la construcció de la Catalunya-ciutat, aquella que s’observa millor allunyant-se de Barcelona, per exemple des de la Tiana de la Margarida i en Peret de Lola Anglada, amb nens i nenes nets i polits, galtavermells, quasi noruecs. La força d’aquella visió de la primera dècada de segle es va prolongar fins a les realitzacions de la Generalitat republicana, en el noucentisme de masses, tal com el va anomenar amb clarividència Enric Ucelay da Cal a La Catalunya populista, el millor llibre encara sobre la Catalunya anterior a 1939. La formulació més acabada de l’horitzó col·lectiu la va oferir Francesc Macià quan va proclamar que, a la Catalunya lliure i socialment justa, tothom hi tindria «la caseta i l’hortet». Less is more!

• Josep Maria Fradera, «La tradició a la intempèrie», dins La rectificació. Cabòries, exhortacions i premonicions sobre Catalunya (Barcelona: Destino, 2006), pàg. 201

La mort del president Macià [25/12/1933], elevant de to la controvèrsia sobre la seva altíssima figura, ha d’haver asserenat també l’atmosfera que voltava aquella caseta i aquell hortet que ell, amb tanta de fe i d’amor, volia donar als obrers de Catalunya. «La caseta i l’hortet», a desgrat dels seus noms pacífics, havien servit de signe de combat, tot de clarí que desfermava els atacs i contraatacs de les dretes i les esquerres.

• Nicolau M. Rubió i Tudurí, La caseta i l’hortet. Inhabilitació de les cases massa velles. Un programa d’acció: la mobilització de la propietat urbana (1933)

L’Avi per a tothom voldria
         la caseta i l’hortet
perquè la gent tingui defensa
         contra la fam i el fred
i el seu país es mostri sempre
         civilitzat i net.

• Miquel Desclot, «El president Macià», dins Història de Catalunya amb cançons, versió actualitzada (2014)