Definició
Els ebrencs usen aquesta paraula en diversos sentits. D’una banda, com tots els parlants occidentals, en el sentit de ‘rotlle’ o ‘rotllana’, ‘conjunt de persones o de coses disposades formant cercle’ (Van fer un rogle al voltant del nouvingut). També pot voler dir ‘porció de camp on es cria o conrea una planta determinada, on habiten certs animals de caça, etc.’ (Ací farem un rogle de blat). I, per extensió (i aquest és el sentit més genuïnament ebrenc), també es pot referir a qualsevol espai, tros de terra o porció de terreny, independentment de la forma i la mida:
A l’estiu Cap Roig s’omple de gent; no trobes ni un rogle per a estirar-hi la tovallola.
Fes-me rogle, que ara vinc.
En els sentits segon i tercer, és sinònim de redol.
Etimologia
Variant de rotlle, del llatí vulgar tardà rŏtŭlus, ‘anella; rotllana’, extret de rotŭla, diminutiu de rota, ‘roda’.
Usos
Als pocs dies, va canviar l’oratge i, després d’una mestralada, es va girar temporal de llevant. Les onades més fortes s’arrossegaven pels rogles despoblats de dunes i passaven de la mar oberta a l’interior de la badia. En acabar el temporal, la superfície de la sorra havia quedat llisa, tibant, neta, només s’hi marcaven les potes de les gavines.
Emili Rosales, Mentre Barcelona dorm (Barcelona: Columna, 1999)Anàvem a jugar a la Pedrera, el colossal esvoranc obert al turó que de la serra del Montsià s’aboca indecís a la mar, a la badia. Entre els rocs i els regueralls de terra trescàvem empetitits i ens aturàvem als rogles humits, verdencs, enfangats, on recollíem argila amb les mans i la transformàvem en peces de ganyota bestial. De vegades un de la colla relliscava fanguissar avall i l’abric se li tornava de color rovell.
Emili Rosales, La ciutat invisible (Barcelona: Proa, 2005)
Tema de la setmana
Mots ebrencs, amb la col·laboració de la rodamotaire convidada Teresa Tort. El mot d’avui també és un suggeriment d’Alfred Rocha, de Barcelona.
També els valencians usem molt aquesta paraula amb semblants accepcions. Per favor reviseu-ho.
Sí, és així. Els caçadors que es dediquen a caçar aus enviscant-les anomenen “rogle” a la porció de terreny a on paren les branquetes enviscades. En l’Albufera de València anomenen “redolins” (paraula que podem considerar equivalent a “rogle”) a les porcions de terreny des de les quals els caçadors disparen a les aus.
Un “rogle” i un “redolí” són, en principi, redons, però per extensió poden tindre altres formes, això sí, més o menys arredonides, lògicament.
I també feu anar rogle en el sentit més genèric de “espai”?
Cançó popular infantil (els xiquets fan un rogle agarrats de la mà, giren i canten). “Rogle, rogle, sant Miquel, tots els àngels van al cel, carregats amb un baül, que es gire que es gire (el nom d’un dels xiquets) de cul…” El xiquet que ha sigut anomenat fa mitja volta i queda en el rogle però mirant cap a l’exterior. Continuen girant i repeteixen la cançó fins que en el rogle han quedat girats de cul tots els xiquets.
A València hi ha jocs on els xiquets juguen dins d´un rogle, per exemple
amb la trompa o baldufa.
A la meua comarca, l’Horta sud, i supose que també en altres, ROGLE també s’usava per a referir-se, especialment, al grup de xicons i xicones que feien festa per a Pasqua florida, que eren tres dies. El rogle desapareixia en acabar-se la Pasqua, tenien sensibles diferències els uns dels altres: mocadors al coll de distints colors, samarretes o barrets, cases de reunió on féiem sopars i balls nocturns (d’on eixien parelles i després matrimonis).
Us ho comente perquè, encara que supose és una accepció local, em sembla important donat el seu desús social.
Gràcies pel vostre treball.
Al delta un rogle també és un tros o superfície. Per exemple si una barca te una part del casc que s’ha de pintar, poden dir “he de pintar lo rogle que està malament”… Pot ser un tros de només un pam.
Ací també diem hi ha un rogle i una roglada d’esclata-sangs o de pins, etc. També diem estar roglat quan, per exemple, hi ha una cosa bruta “a rogles” a tatxes irregulars: s’ha enramat el café i el tapet està tot roglat. En quan a redolí com a post de tir, no serà perquè el sortejaven amb redolins?
Acabe de caure que al DNV no hi és el verb roglar, embrutar o tatxar (a la Marina Alta no diem taca) a rogles. Vaig a proposar-ho!