Artur Bladé i Desumvila
Els nois i la jovenalla formaven la majoria del públic de les comèdies de plaça. Els nois perquè s’hi feien bons tips de riure. Els joves perquè era un lloc de trobada amb les noies. I els qui ja festejaven, per raons lògiques i naturals. Els menuts formaven la primera fila i seien, a la gatzoneta, o sigui amb les cames plegades i el cul a terra, un terra amb molta pols, perquè els carrers no estaven asfaltats. Formaven un cercle (o rogle, com diuen allí) força gran per tal de deixar lliure l’espai que s’havien reservat els comediants. Un segon rogle era el dels asseguts, generalment del gènere femení, ja que a les noies i a les dones els era permès portar-se una cadireta baixa de casa i així podien veure l’espectacle amb tota la comoditat del món (i fins n’hi havia que hi podien fer mitja i tricotar. Els tricots d’abans, tant d’home com de dona, van ser el que ara són els suèters i els jerseis). Un tercer rogle i el més compacte era el format, a peu dret, per la fadrinalla masculina —festejadora o amb ganes de trobar amb qui festejar— i els casats, no gaire vells, que preferien veure la funció que no pas anar al cafè o a la taverna. Els ancians s’estimaven més quedar-se a casa i anar a dormir (parlo dels qui ja tenien de setanta anys en amunt). Ja és sabut que no hi ha regla sense excepció. Vol dir també que en una població de dos mil habitants —que eren els que hi havia, en aquells temps, a Benissanet— hi havia gent per a tot.
Artur Bladé i Desumvila, «Comèdies de plaça», publicat originàriament a El Portal, núm. 32, juny de 1995,
i reproduït a Cicle de la terra natal II, vol. 3 de l’Obra completa (Valls: Cossetània, 2007)
Comentaris recents
entre Escil·la i Caribdis
En anglès: between a rock and a hard p...
entre Escil·la i Caribdis
Algú podria corroborar la relació entre CARIBdis...
cretlla
Escreballa, creballa, escretlla...
a tot córrer
A més correr A més poder (i no *a més no poder...
taba
*donar la taba > CATANYOL *tabarra > CATANY...