Definició
Xic, noi (usat només en vocatiu, o sia, aplicant el mot a la persona a qui es dirigeix la paraula); crit d’atenció a algú.
Xeic, sembles sord! Quants viatges t’ho hauré de dir?
També s’usa en femení, xeica!, com a crit d’atenció a una noia o dona.
Etimologia
De xic, ‘petit; noi’, comú amb altres parlars, d’origen expressiu, relacionat amb el llatí ciccum, ‘membrana que separa els grans de la magrana; cosa insignificant’.
Usos
Torno a moure’m, faig entrar el cap dins del vehicle, el recolzo al seient i tanco el finestró. El vehicle segueix fent bots i sacsades, la música segueix, Jofre em crida:
Joan Todó, A butxacades (Barcelona: Labreu, 2011), pàg. 127
«Xeic, te salvarem?»
I em cal contestar un parell de vegades abans no m’entengui.El Cesc el coneixíem la Clara i jo de quan baixàvem amb la Derbi a fer gasolina, i sempre ens hi quedàvem a petar la xerrada: Va, Cesc, aconvida-mos a un café. Era de Flix i, com tots els flixancos, deia «txeic». Però ell devia ser un flixanco elevat al quadrat, perquè deia txeic, txeic, cada dues paraules: Txeic, que us penseu que me’l regalen, txeic, lo café? En fi, que han passat molts anys i tampoc no és tan estrany que ja no hi sigui. Potser al final es va fer paleta, com tothom.
Marta Rojals, Primavera, estiu, etcètera (Barcelona: La Magrana, 2011), pàg. 50
Tema de la setmana
Aprofitant que el diccionari de l’IEC acaba d’incorporar el mot ebrenc (insòlitament absent fins ara), aquesta setmana ens n’anem a les terres de l’Ebre, amb l’ajut de la rodamotaire convidada Teresa Tort (acasada al Garraf, però de Benifallet, Baix Ebre). Si voleu gaudir de més paraules ebrenques i unes imatges impactants, no deixeu de visitar el seu blog Agafada al vol. Som les paraules que diem. I si voleu un bon diccionari, us recomanem l’excel·lent Vocabulari de boca. Una aproximació a la parla del Delta, de Baltasar Casanova i Giner i Agustí Bertomeu i Fornós, que també són rodamotaires i ens han ajudat a completar algunes de les definicions.
Amics, em queixo de l’etimologia que atribuïu a “xeic”, de la parla occidental.
Us hauríeu de mirar bé una procedència probablement més genuïna i literal: de l’àrab “xeic”.
S’assemblaria a l’ús que els castellans fan de la paraula “jefe” per adreçar-se a algú, que sempre té un to lleugerament humorístic, com el té el mot “xeic” que fan servir els de l’Ebre.
Hem afegit aquest escreix tret de Joan Coromines:
http://rodamots.cat/escreix/joan-coromines-xe-xic-xeic/
El que més m’ha cridat l’atenció és la frase exemple: l’ús de “viatge” en el sentit de “vegada”. És curiós perquè viatge en aquest sentit crec que es troba al sud del territori, i en occità a la Vall d’Aran i ja només en una zona relativament petita de l’est occità i de l’oest lígur en contacte amb l’occità. Vegeu aquest mapa per exemple:
http://www.etymologie-occitane.fr/wp-content/uploads/2014/11/Fois_LecturesALF.jpg
Per cert que la frase de l’exemple al Cambrils (encara no terres de l’Ebre) de fa uns anys, hauria estat: “xec, quants camins t’ho hauré de dir”. Però aquest ús ja només se sent en boca d’alguns vells parlants:
http://llengualigur.blogspot.com/2014/09/cambrils.html
L’exemple que Rodamots em van demanar que pensés per a xeic està inspirat en una frase que sentia molt a casa: “Quants viatges t’ho hauré de dir?”.
D’altra banda, ma iaia també feia anar ‘camí’ en aquest mateix sentit. Tenia un sac ple de paraules intercanviables!
‘Viatge’ en el sentit de ‘vegada’ encara no l’hem fet rodar, però ‘camí’ sí:
http://rodamots.cat/cami/
Doncs aprofito que tenim per aquí la Teresa -i els amics/gues de Rodamots- per preguntar: la gent que fa servir “camí” en el sentit ‘vegada’ com diuen l´expressió “de vegades”? Tinc un record poc clar de la meva àvia dient “hi ha camins que..” però no ho juraria.
(faré la mateixa pregunta a Cambrils quan hi baixi..)