Albert Jané
Talment com jo glateixo per l’amor de la meva dama, que ja fa tant de temps que no veig, i no sé si encara es recorda del seu tendre enamorat, aquest got de terrissa hauria pogut ser, en el seu temps, el cap d’un pobre infeliç, presoner sense remei en la xarxa de l’encís d’una dona de primera. Fixeu-vos, només, en la corba prodigiosa i elegantíssima de la nansa. Devia ser, segurament, el braç que havia cenyit mil vegades el coll blanquíssim i esvelt de la dona més fascinant de tota la circumscripció electoral, aquella per la qual també havien glatit (en aquest món, qui no glateix és perquè no vol) mandarins i presidents, batxillers, grans sacerdots, magistrats, jutges de pau, diputats i senadors.
Les estances d’Omar Kayyam (Barcelona: Associació Llengua Nacional, 2011), pàg. 62-63
Comentaris recents
amarar
També "amerar"? "Amerar" no sols és la forma ant...
vilatge
A la plana del Rosselló, el CHENOPODIUM album és...
aiguatge
Nosaltres diem REIXIU, però no sé si ens referim...
amarar
Curiós que en el poema que citeu de Vicent André...
moll -a
I encara m'he deixat la "molla" del pa, que a Pala...