Al setmanari L’Esquella de la Torratxa, en un número de finals del segle XIX, hi trobem: «Però lo cert y positiu és que som a mitjos de janer; que’l dia creix y’l fret no neix, y que si això va seguint d’aquesta manera s’haurà de procedir a rebaixar el preu dels calendaris». Aquesta cita de la popular publicació barcelonina podríem dir que és l’excepció que confirma la regla, tot i que de tant en tant ens trobem amb un mes de gener tan bonancenc que fa posar el crit al cel als botiguers que tenen roba d’abric per vendre.
-
Josep M. Sugranyes, Garbellada de refranys (Valls: Cossetània, 1999), pàg. 37

Comentaris recents
tenir temps
Ara em fas recordar aquell temps que, al veure una...
tenir temps
També a València, sobre tot per als menuts: Qu...
temps era temps
Sí, podríem haver fet servir aquest passatge per...
de temps en temps
No he sentit mai "i clares vegades", així i tot t...
temps era temps
“Temps era temps quan encara les bruixes campave...