FARISTOL, ‘aparell per llegir’, antigament ‘petge alt que permetia llegir als qui havien de cantgar bo i drets en el cor d’una església’, i més antigament ‘setial de què feien ús els bisbes en les sessions pontificals’, resultant de fal·lestol, assimilat per faldestol, que prové del fràncic faldistôl ‘cadiral plegable’, compost de faldan ‘plegar, doblegar’ i stôl ‘cadiral, tronc’, cf. baix alemany antic faldistôl, alt alemany antic faltstuol, d’on prové també el francès fauteil ‘cadira de braços’ (< francès antic faustuel). 1.ª documentació: fenistol, s. XIII, Crònica de Jaume I; faristol, 1309. En la Crònica és el cadiral solemne: «L’Apostoli, qui estava en la tribuna, e los cardenals, e los patriarchas de dos fenistols denant lo Papa, pus alt que·ls altres» […].
- Joan Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. III, entrada faristol, pàg. 896
Comentaris recents
amarar
També "amerar"? "Amerar" no sols és la forma ant...
vilatge
A la plana del Rosselló, el CHENOPODIUM album és...
aiguatge
Nosaltres diem REIXIU, però no sé si ens referim...
amarar
Curiós que en el poema que citeu de Vicent André...
moll -a
I encara m'he deixat la "molla" del pa, que a Pala...