Fa bastants anys, potser uns seixanta, vaig anar amb la germana de la meua àvia a uns pobles de Zamora de nom Bóveda de Toro i Guarrate.

Jo tindria al voltant d’uns 15 anys, i en acabar l’estada i a punt de tornar-me’n a casa, un llaurador d’aquells pobles em va dir:

—¿Tú te vuelves a Valencia?

 Jo li vaig respondre que efectivament tornava a casa, i ell em va dir:

—¿Me harías un favor?

Jo li vaig dir que si estava a la meua mà, no hi havia cap problema, de manera que ell, més confiat, em digué:

—¿Me podrías enviar simiente de melón de Valencia?

Aleshores em van vindre al cap eixos melons grocs que solem anomenar d’Ontinyent i li vaig dir si es referia a eixos melons, cosa que el va sorprendre molt i em digué:

—No hombre, no, yo me refiero a ese melón que es como una bola que tiene la cáscara verde y rojo el interior con una simiente negra.

Tot sorprès, vaig inquirir per què allò de “melón de Valencia” i ell em digué que ells sempre l’anomenaven així perquè, segons manera, sembla que els primers que arribaren a aquelles terres provenien de València.

Per concloure l’anècdota, jo li vaig dir que el nom en castellà era sandía, en valencià síndria i que els valencians li dèiem meló d’Alger perquè consideràvem que era d’allà d’on ens havia arribat.

Així que ja ho sabeu, als pobles de Zamora el meló d’Alger era el melón de Valencia.

Desconec si encara aquesta anècdota tindrà base o n’hauran aprés i li diran d’altra manera.

• Víctor Iñúrria (València)