Rodamotaires del món,

La setmana passada vam rodar cinc mots (nansa, fòtil, mànec, somada i arada) i us reptàvem a descobrir quin d’ells no encaixava amb els altres quatre i per què. Aquí trobareu les bases completes del concurs.

Amb els tres primers mots, era claríssim que el que no hi encaixava era fòtil. Amb l’arribada de la somada de dijous, perplexitat general: què passa aquí? Tan bé que anàvem! I de l’arada de divendres, què me’n dieu? L’únic que estava clar és que rimava amb somada i que un mateix bou podia arrossegar una arada al matí i traginar una somada a la tarda.

Gairebé totes les respostes rebudes giren entorn del tema “estris que podem agafar amb les mans” o que es poden transportar o variants del mateix tema. Perquè la nansa i el mànec entrin en el tema, molts hi afegeixen que aquest conjunt no només és format per estris sinó també per parts d’estris. La majoria, seguint aquest argument, descarten somada del conjunt, tot i que altres subscriptors sostenen que el mot espuri és arada o fòtil. De les quasi cent respostes rebudes, només n’hi ha tres que descarten el mànec. Avançarem que dues d’aquestes tres són les úniques que l’encerten, ja que efectivament el mot que no encaixa amb els altres és mànec (i que per tant els més intuïtius podien enviar la resposta correcta des de dimecres mateix).

Quines poques ganes de jugar amb les paraules! La majoria donen voltes i més voltes als significats, amb algunes incursions escadusseres a les etimologies, però ben pocs s’aventuren a veure-hi connexions lúdiques o ludolingüístiques. Un que sí que ho intenta és en Jeroni Serra, de Mataró, que suggereix que les tres primeres lletres de tots els mots enviats en fan un altre (nan [nansa], fot [fòtil], som [somada] i ara [arada]), llevat de mànec que només fa mà, de dues lletres. I Toni Pujades, de Reus, es fixa en fòtil perquè hi veu l’únic mot en què no hi ha cap a (a diferència de nansa, mànec, somada i el triplet de l’arada): «De fet, un es preguntaria: què hi fot fòtil, entre aquestes mots? I un altre respondria: tant li fot!».

Aquesta vegada la primera resposta correcta ha trigat una mica a arribar: va entrar a la nostra bústia divendres a les 13:36, enviada per Francesc Borrell i Ros, de Blanes (i resident a Molins de Rei), i fa així:

Segurament que la solució té derives etimològiques, semàntiques o d’algun altre tipus. Jo n’he trobat una altra de particular, però que crec que també pot ser vàlida. Consisteix a canviar la primera lletra de les paraules per una P:

    nansa -> pansa
    fòtil -> pòtil (definició: “barraló proveït d’un broc per a beure-hi”)
    somada -> pomada
    arada -> prada

D’aquestes grup de paraules en sobraria mànec, que, substituint la primera lletra per una p, sortiria pànec, que no vol dir res. D’aquestes paraules a més n’hi ha tres que tenen relació directa amb el beure (pansa, pòtil, pomada).

No tan sols era la primera resposta correcta, sinó que també ha estat l’única! Però com que tenim dos llibres per donar a sengles encertants, atorgarem el segon premi a la Mireia Barenys, de Barcelona (resident a Alcalá de Henares), que encerta la paraula que no encaixa (mànec) i el tema (canvi d’inicials per formar noves paraules) però no cau que aquesta nova inicial és sempre la mateixa (una p) i proposa canviar fòtil per tòtil i arada per orada, que també està bé però no és ben bé això.

Ep! Que encara queda un tercer premi-llibre! Per cert, com que el llibre que s’enduen els guanyadors és Jocs, cançons i costums que no hem de perdre (gentilesa de Columna Edicions), vam demanar al seu autor, Antoni Dalmau, que fes de jurat unipersonal per atorgar el premi a la resposta més original. El veredicte que ens ha fet arribar és aquest:

Ostres, neòfit com sóc en aquesta mena de jurats, m’ha sorprès molt la inventiva de la gent i la capacitat de trobar en els mots tresors impensables. Per exemple, m’ha impressionat molt el concursant que, en plena vigília del dia de difunts, ha establert uns lligams d’autors vius i morts que m’ha fet meditar gairebé tant com la nostra humana condició i el “pulvis eris et in pulverem reverteris”…

Per sortir, però, de pensaments més aviat negres, i a l’hora de donar el premi a la resposta més original, m’apunto al concursant que hi ha sabut veure “El Barça de les tres copes”. Això sí que és vida! Pensar en la somada contra el Madrid o en la nansa de totes les copes que ha alçat en Puyol ressuscita fins un mort…

Espero que panellets i castanyes us hagin provat força!

—Antoni Dalmau

Doncs bé, l’autor del missatge guardonat és Ricard Gonzàlez Tambo, de Sant Martí (Barcelona), que havia enginyat la hipòtesi següent:

És evident que el tema és “El Barça de les tres copes”.

Els mots que encaixen són:

Nansa: per on el capità Puyol ha aixecat les tres copes.

Fòtil: la premsa de Madrid ha menystingut la gesta dient que les copes són tres fòtils sense importància i que el que realment importa són els fitxatges del Madrid.

Mànec: de l’escombra que va agafar en Pep per netejar el vestidor blaugrana i poder guanyar les tres copes.

Somada: la quantitat de gols que es va endur el Madrid al sarró el dia de la visita del Barça al Bernabeu (2-6 resultat final) i que va permetre quasi guanyar una de les tres copes.

El mot que no encaixa és, llavors, arada! Ep, aquest cop era massa fàcil!

Sí que era fàcil, sí… I com que algú es deu haver quedat intrigat per saber quin era el lligam entre autors vius i morts que feia el concursant que esmenta l’Antoni Dalmau al seu veredicte, el reproduïm també aquí. Ens el va enviar Rosa Castells des de Lleida (avís: les dues citacions a què es refereix són les que apareixen als mots tal com es publiquen a la web; els missatges enviats als subscriptors normalment només inclouen una citació):

Sospito que el tema d’aquesta setmana no té res a veure amb els mots que envieu, que està clar que no tenen cap relació entre ells. El secret és el cicle vital i la coincidència amb el dia de difunts, que és dilluns que ve, el pas de la vida a la mort.

Dilluns vau incloure dues cites de dos autors vius: Màrius Serra i Isabel-Clara Simó.

Dimarts els passatges citats eren d’un autor viu en primer lloc (Quim Monzó) i un autor mort després (Josep Pla).

Dimecres l’autor mort prenia més protagonisme, ja que passava a primer lloc (Mercè Rodoreda), seguit d’un autor viu (el periodista menorquí Miquel Àngel Limón).

La lògica indicaria que la seqüència següent havia de ser de dos autors morts, però això no passa fins divendres. Dijous fèieu un pas enrere i citàveu, com dimarts, una autora viva en primer lloc (Carme Riera) seguida d’un autor mort (el també mallorquí Llorenç Riber).

Els dos autors morts arribaven amb el mot de divendres: Josep Pla i Agustí Bartra.

El mot que no encaixa, perquè trenca aquesta seqüència tan ben travada, és somada, el de dijous.

Bé, potser no té tanta importància perquè a la llarga, com és sabut, estarem tots morts.

Llarga vida a Rodamots!

Quines coses (diuen que) passen, eh? És que no podem preveure-ho tot!

En fi, felicitats als guanyadors i moltes gràcies a tots per la vostra participació i els vostres missatges, que malauradament no podem respondre individualment.

Fins al proper concurs!

Jordi Palou
El Montmell (Baix Penedès), 2 / novembre / 2009

Els cinc mots del concurs
http://rodamots.cat/2009/?w=44

Bases de participació
http://rodamots.cat/escreix/enigmot-octubre-2009-bases/

Cada dia un mot
http://rodamots.cat/