Definició
Forma arcaica de l’imperatiu de veure amb què hom expressa la curiositat de veure el que passarà, el temor que s’esdevingui una cosa o que deixi d’esdevenir-se’n una altra, etc.
Vejam qui guanyarà la lliga.
Vejam si plourà, demà, i no podrem anar a la platja.
Digue’ns el que penses, vejam si ens convences.
Amb aquest sentit es pot utilitzar també la perífrasi a veure:
A veure si ets capaç d’enfilar-t’hi.
Variants
Sovint es diu la variant veiam, desaconsellada en la llengua escrita. «Les formes contractes o reduïdes de veiam són viam o aviam a Catalunya continental, meiam, meem, veiem i mem a Mallorca, i vam a Menorca» (Diccionari català-valencià-balear).
Usos
Però algú sap més: sap que la Ben Plantada és de Barcelona.
Eugeni d'Ors, «De l’aparició de la Ben Plantada», dins La Ben Plantada (Barcelona: Edicions 62, 1980 [1911])
De Barcelona? Vejam, vejam. Aquí el miracle creix encara de proporcions. És de Barcelona la Ben Plantada, i ningú no la coneix? Una noia així no passa fàcilment desapercebuda. No se l’ha vista, a l’hivern, al Liceu; a la primavera, al «Polo»? No se l’ha trobada a cap funeral? Els peripatètics matinals del Passeig de Gràcia no l’han albirada ni un pic? A hora baixa, no és compareguda mai al passeig de cotxes?—I m’agradaria demanar-li permís per anar a missa els diumenges al matí.
Care Santos, Desig de xocolata (Barcelona: Planeta, 2014)
—Vagi a missa, dona, això rai!
—Ah, i una cosa més.
—Vejam.
Vas fer una pausa atemorida, dubtaves de quin efecte farien les paraules que anaves a dir. Tot i així, vas continuar.
Tema de la setmana
Mots amb veure
A Eivissa, diem “veiam”. I el “mem” és dels trets més delatadors d’una persona mallorquina.