Romanç de Sant Antoni de Gavarda

 

Amb les coples del tio Vicent el Moreno, de Torrella, i la tia Milieta,

de Barxeta, hem muntat aquesta versió…

 

És el poble de Gavarda

un poble molt ditxós,

allà per advocat tenen

a sant Antoni el gloriós.

El sant fa milacres,

el prodigi és d’ell,

tot el que mor jove

mai es farà vell.

 

Un pescador molt devot

a mala hora anà a pescar,

li se girà la barqueta

i se me posa a nadar.

I l’home s’aclama

amb fervor al sant,

si no toca terra

encara està nadant.

 

Un xiquet anava a escola

i feia l’aire molt fort.

Li va caure una rejola

i el va deixar quasi mort.

Sa mare que el veu,

se m’aclama al sant:

—Cura’m al meu xic,

i es mor a l’instant.

 

Un home viudo tenia

dos repelons dalt del cap

i a sant Antoni li dia

que li curara eixe mal.

L’home s’aclama

amb fervor al sant

i el deixà més calvo

que la meua mà.

 

Un bou acaçava un home

prop de l’ermita del santç

i l’home a Sant Antoni

demana auxili plorant.

El bou que el va vore

li tirà cornà

més gelat que un rave

allí se’l deixà.

 

Sant Antoni de Gavarda

no vull demanar-te més

perquè si tot mos ho dónes

tu et quedaràs sense res.

Vull salut i terres,

de treball ni un pèl,

i pa tu sencera

la glòria i el cel.

 

Al disc Si em pose a cantar cançons (Cambra Records, 2006), de Pep Gimeno “Botifarra”