A Perpinyà, amb el verb enganussar-se (que no escrivim mai d’aquesta manera sinó s’enganussar perquè, en la parla col·loquial nostra, en el cas dels verbs pronominals a l’infinitiu, no acostumem a fer servir les formes enclítiques) tenim un equivalent exacte del verb ennuegar-se en totes les seves accepcions.
Si menjaves més a polit, t’enganussaries pas tan soviny.
S’enganussaven de tant riure.
Jo li vaig (pronunciat ‘vai’) pas respondre paraula perquè l’emoció m’enganussava.
Joan Bosch (Elna, Rosselló)

Comentaris recents
saber quin pa hi donen
No pensava que l'expressió "quin pa s'hi dona", t...
alenar
Segons Eugeni S. Reig a El valencià de sempre...
alenar
D'algú qui xarra molt diem xarra més que...
no tenir un clau
Bon dia, això de no tenir un clau, no deu tenir a...
quan al cel hi ha cabretes a la terra hi ha pastetes
A la Pobla diem: si al cel hi ha ovelletes, a la t...