Canell, monyica, braó, gobanella (o govanella)

Víctor Iñúrria, de València, ens envia aquest missatge:

És interessant l’aportació de la paraula canell, encara que, com tantes altres vegades, pareix que delimita les possibilitats de les variants de la nostra llengua, ja que, si tractem de buscar sinònims, aquests són ben pocs, mentrimentres que la realitat històrica és ben distinta.
   Vos aporte les definicions que recull el Diccionari català-valencià-balear de les expressions (ben vives) braó i gobanella:
   GOBANELLA f. || 1. Braó; articulació de la mà amb l’avantbraç (Alt Maestrat, Val.). S’han rentat cara i coll i gobanelles, Salvador FB 74. || 2. Avantbraç; part del cos compresa entre el colze i la mà (Llucena).
   BRAÓ m. || 2. La part més prima del braç, immediata a la mà (Maestr., Mall., Men.). El rosari… enrondat al braó en forma de bracerola, Galmés Flor 69.
   També al Camp del Túria i molt concretament a Llíria i la seua zona, n’és d’ús corrent.

D’altra banda, Eugeni S. Reig, a Valencià en perill d’extinció, inclou l’entrada següent:

monyica  Lloc a on s’articula el braç amb la mà.
   No és clar si aquesta paraula és d’origen castellà o si és d’origen mossàrab i l’equivalent castellà, que és molt semblant, ha ajudat a la seua supervivència.
   S’empra molt sovint el diminutiu monyiqueta.
   Ha caigut un bac i s’ha trencat la monyica i ara du la mà esquerra escallolada.
   A les comarques més septentrionals (el Maestrat, els Ports, l’Alcalatén, etc.) usen la paraula govanella, derivada del castellà gobanilla o gomanilla. Josep Escrig i Martínez, en el seu Diccionario valenciano-castellano, publicat en 1851, i Joaquim Martí i Gadea, en el seu Diccionario general valenciano-castellano, publicat en 1891, arrepleguen el mot gobanilla com a valencià, indubtablement perquè així es pronuncia en algunes poblacions valencianoparlants pròximes a la zona de parla castellana, com ara Llíria i Casinos.
   A les comarques septentrionals sempre s’usa la terminació -ella, que és la pròpia de la nostra llengua.