El principi de l’economia lingüística no cotitza en borsa però és universal, i diu més o menys així: en cas de dues o més solucions per expressar la mateixa idea, el parlant tendeix de manera natural a preferir la més breu (tant si parlem d’oracions com de lèxic). Sabut això, quin deu ser el poderós principi que fa que per designar l’any en curs prevalgui la forma extensa aquest any en lloc de la sintètica enguany? («Antany morí es mul i enguany li put es cul», es diu a Mallorca per rebatre una queixa massa tardana).
Pau Vidal, En perill d’extinció. 100 paraules per salvar (Barcelona: Empúries, 2005)

Comentaris recents
no tenir un clau
Bon dia, això de no tenir un clau, no deu tenir a...
quan al cel hi ha cabretes a la terra hi ha pastetes
A la Pobla diem: si al cel hi ha ovelletes, a la t...
tot amb tot
Quan Rodamots proposa i defineix tot amb t...
aguileta
També diguem "per dos gallets"...
el tot
Doncs per aquí diem TOT + (nom ciutat) [se...