Un altre sant tornem-hi
Va caure en dilluns, però en canvi feia olor de diumenge perquè les famílies van treure els cotxets a passejar, la llum del sol incendiava l’herba, solfejaven els músics a la glorieta i al cel voleiaven estels i banderes. Sembla un quadro naïf de Rousseau le Douanier, però era la nostra festa nacional. A les pastisseries despatxaven el tortell del dia, cap al capvespre es van cremar banderes i, després, aviadet al llit, que demà és Sant Tornem-hi. Dimarts i 12, ai!
Joan Ollé, «Sant Tornem-hi» (El Periódico de Catalunya, 14 de setembre del 2006)
Comentaris recents
amarar
També "amerar"? "Amerar" no sols és la forma ant...
vilatge
A la plana del Rosselló, el CHENOPODIUM album és...
aiguatge
Nosaltres diem REIXIU, però no sé si ens referim...
amarar
Curiós que en el poema que citeu de Vicent André...
moll -a
I encara m'he deixat la "molla" del pa, que a Pala...