Sobre el mot d’avui (uralita), ens han arribat un parell de precisions. La primera, de Carles Curto Milà, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona:

Uralita també respon a una varietat (no reconeguda oficialment però força present en la literatura mineralògica) de l’actinolita i altres silicats fibrosos.

I la segona, de Josep M. Miserachs, també de Barcelona, invalidaria la definició d’uralita que hem copiat d’un diccionari que no deu estar del tot actualitzat:

A veure… Uralita… Em sembla que actualment, en la seva composició, ja no porta amiant: crec que l’amiant està prohibit en les aplicacions per a la construcció.
   Un dels problemes greus (a banda de la catàstrofe en si) amb la caiguda de les torres bessones a Nova York va ser la gran pol·lució causada per l’amiant que hi havia en tots els elements d’aïllament (acústic, tèrmic, etc.).
   Tinc entès que fa molt de temps que està prohibit l’ús d’amiant en la construcció, estufes catalítiques, planxes (per planxar camises, etc).
   De fet, al desmuntar una coberta d’amiant, no es pot llençar a un contenidor normal sinó que cal contractar un servei especial que la porta a unes plantes especials de reciclatge (o no, però almenys t’ho fan pagar). Aquesta és la meva experiència i aquest és l’estat del meu coneixement actual.

Per cert, que per ser tan contaminant, l’amiant té una etimologia ben curiosa: ve del grec amíantos que significa ‘sense màcula, incorruptible’.