tió

El tió de Nadal era un costum arrelat a la pagesia de gairebé tot el Principat de Catalunya i a Mallorca. El tió es tria que tingui alguna cavitat on pugui amagar-se el torró i altres coses de menjar i beure. En unes comarques es posa el tió al foc i es deixa cremar; en altres regions no el posen al foc, sinó dins la cuina prop del foc; tant a unes comarques com a les altres es fa que els menuts donin cops de garrot o d’esmolls al tió, dient-li: «Tió, caga torró!» Hi ha llocs on es deixa que amb els sotracs dels cops el mateix tió deixi anar el recapte comestible que té amagat; a d’altres llocs, quan prou l’han tupat, hi va la mare i treu de darrera el tió allò que hi han amagat. La quitxalla en fa gran festa, i les persones grans també de veure l’alegria dels petits. La fórmula «Tió, caga torró», presenta certes variants amplificades, com ara aquestes: «Tió, caga torró, de vellana i de pinyó, que ja és nat Nostre Senyor» (la Pobla de Lillet); «Tió, caga torró, pel naixement de Nostre Senyor; tió, caga torró; per la virtut que Déu t’ha dat, caga ben aviat» (la Pobla de Lillet); «Caga tió, caga figues per a jo; caga torrons, que són ben bons; No cagues arengades, que són massa salades» (Artesa de Segre). No sempre el tió de Nadal és un vertader tió o boscall; hi ha llocs on fan servir de tió una caixa vella, un tamboret, etc. És freqüent que dies abans de Nadal comencin a engrescar els infants amb el tió fent que aquells li donin a menjar serradures, paper, garrofes, pa, etc., a fi que d’aquesta «alimentació» pugui congriar els torrons que el dia de Nadal haurà de segregar.

Diccionari català-valencià-balear