Definició
Beguda feta amb aigua ensucrada i calenta a la qual s’afegeix un licor fort, normalment rom, i llimona.
Si era l’aniversari d’algun mariner, hi havia ració doble de grog.
Etimologia
De l’anglès grog, inicialment ‘ració de rom barrejat amb aigua’, d’Old Grog, sobrenom de l’almirall Edward Vernon, perquè duia una capa de grogram (del francès gros-grain, ‘teixit d’otomà’), que el 1740 disposà que les racions de rom dels seus mariners fossin mesclades amb aigua, d’on l’atribució del seu sobrenom a la nova beguda.
Usos
Si bé els usos de l’alcohol en aquests clàssics juvenils és considerat de manera negativa a Taràs Bulba, La filla del capità, Huckleberry Finn, L’herència del desert i L’illa del tresor, per regla general és brindat generosament a tots els protagonistes o personatges secundaris que necessiten ser reanimats físicament o anímica, ni que estiguin en dejú: conyac, vi, grog o xampany són útils abans o després d’atacs o recaigudes. ¿Algú pot sostenir seriosament que la funció de la literatura és fixar models de consum? El personatge de John Thorpe ho expressa amb el seu humor habitual a L’abadia de Northanger: «D’una cosa n’estic segur: si tothom es prengués una ampolla per dia, al món no hi hauria ni la meitat dels problemes que hi ha ara».
Vicenç Pagès Jordà, De Robinson Crusoe a Peter Pan. Un cànon de literatura juvenil (Barcelona: Proa, 2006), pàg. 44Una tarda de darreries d’hivern, tenia tant de fred, que vaig entrar en un cafè a beure un grog. El cafè es deia Cafè dels Ocells. Em vaig asseure a una taula ran de finestra.
Mercè Rodoreda, «Abans de morir», dins Vint-i-dos contes (1958)
Tema de la setmana
«I com ho fonies, això de les homofonies?», que hauria dit en Tísner. L’homòfon del mot d’avui és el color groc.