Definició
Aiguardent d’origen antillà que s’obté fermentant i destil·lant els sucs i melasses de canya de sucre (més o menys diluïts); és anomenat també aiguardent de canya.
Etimologia
De l’anglès rum, d’origen incert, potser abreviació de l’anglès dialectal rumbullion, ‘tumult’, usat ja també figuradament amb el sentit de ‘rom’ a causa dels tumults a què donava lloc l’excés d’aquesta beguda.
Usos
A canvi d’una copa de rom el vell contarà casos curiosos de gent que s’ha penedit després de fer-se gravar el nom d’una persona o un símbol.
Josep Vicent Marqués, «Penediments», dins El retorn del nàufrag professional (València: Tres i Quatre, 1998)
—Recorde aquell marí de Santander que era molt pietós i es va fer tatuar la Mare de Déu del Carme. Al cap dels anys, va perdre la fe i es va aficionar a les dones. Un dia em va dir que li gravara sota la imatge: «Venus abrigada en eixir per la platja del Sardinero».Va fer una pausa llarga que vaig respectar. Contemplava l’etiqueta abstracta i acolorida d’un rom que no havia vist mai quan ell va dir: No hi vaig fer cap fotografia, però un dia a la plaça del Pi vaig trobar aquesta postal. És força aproximada, va afegir mentre obria un calaix sota el taulell. Em va allargar la postal i la vaig mirar. Vaig quedar parada. Era una reproducció d’un quadre de Braque, dels primers anys del cubisme; una pintura optimista i extrema, quan la paraula transformació estava lligada a la destrucció i a l’amor, d’abans de la Gran Guerra. Però, escolti, no vaig poder evitar de ser un pèl brusca, això és una pintura cubista. Igual igual que les terrasses d’arròs de les Filipines vistes des de dalt, millor que una fotografia, li ho asseguro, va rematar el vell mentre prenia l’últim glop de cafè.
Mercè Ibarz, A la ciutat en obres (Barcelona: Quaderns Crema, 2002), pàg. 27
Tema de la setmana
Monosíl·labs