Al matí, en Mitrofan passejava per la ciutat en la flaire de les blanqueries. Els venedors cridaven els titulars del Telègraf de Voronej i dels diaris de la capital. Els exèrcits de Sa Majestat Imperial s’havien menjat amb quatre bocinades les tropes alemanyes. En Leonid, somrient, li havia llegit una cita que havia espigolat de Guerra i pau: «Qui no ha derrotat mai els alemanys llevat dels ganduls? Des que el món és món, es derroten els alemanys i ells mai no derroten a ningú excepte quan es fan la guerra entre ells».

Joan-Daniel Bezsonoff, Els taxistes del tsar (Barcelona: Empúries, 2007), pàg. 26

Molts de nosaltres ja sabem com acabarem: tard o d’hora, algú s’haurà de fer càrrec de nosaltres i dels nostres fluids. Per això es va inventar l’amor. L’amor és poderós i on no arriben els diners arriba el sacrifici de qui t’estima. La majoria ho hem vist tota la vida: exèrcits de mares, filles, germanes que, des que el món és món, han acabat amb l’esquena asclada d’aixecar cossos que no es valen i amb les mans encetades de rentar els culs dels pares, fills, sogres i germans. No és bonic, tot això.

Marta Rojals, «Viure sense por» (VilaWeb, 6 de maig del 2013)