Recordo que dinàvem totes dues famílies al costat de la piscina, sota el gran tendal que cobria la meitat del jardí. El teu pare havia deixat anar un grapat de queixes sobre la nostra inutilitat econòmica: «Sempre havia sentit dir que cada fill porta un pa sota l’aixella. Bé, doncs, ja em direu què cony porten, els fills d’ara!» A la mamà no li va costar gaire posar-se de la nostra part: «Els joves, el primer que han de fer és estudiar. I com més coses estudiïn, millor.»

, El dia que va morir Marilyn (1969)

Els inconvenients de néixer català són de naturalesa més tangible i d’un ordre certament menys elevat. Tractant de reduir-los a una síntesi, podríem formular un contraforisme. Si es diu que un fill neix sempre amb un pa sota l’aixella, podria que cada català, en venir al món, ja porta un problema sota el braç. No sé a quina edat vaig arribar a aquesta conclusió, en tractar d’analitzar els desavantatges de néixer català. Amb tot, puc dir que ja al temps de la meva naixença —ocorregué a Balaguer, a la Catalunya occidental, el 14 d’abril de 1898— aquest axioma fluctuava per l’aire.

Josep Carner i Ribalta, «Els inconvenients de néixer català…», dins De Balaguer a Nova York passant per Moscou i Prats de Molló (Barcelona: Viena, 2010 [1972])