foguejar v

Definició

1  Habituar les persones, els cavalls, al foc de la pólvora.

2  (p. ext.)  Avesar o exercitar en coses difícils.

No estic gaire foguejat a pledejar; em cal més pràctica.

Etimologia

De foc, del llatí focus, ‘fogar, llar’.

Usos

  • No sé quants cops dec haver-li repetit durant les últimes setmanes: «Demana la baixa, amic meu, ningú no et retraurà res; un temps de repòs servirà perquè recuperis els ànims i perquè et vagis fent a la idea». Sempre que li ho dic, el Toni m’escolta amb un rictus d’impaciència i, en acabat, em pega un cop violent a l’espatlla amb la seva manassa de bomber jove però foguejat, com qui diu deixa-ho córrer o jo ja sé el que em faig o no cal donar-hi tantes voltes.

    Pere Antoni Pons, «El foc de la venjança», dins Els caus secrets, a cura de Sebastià Bennasar (Palma: Moll, 2013), pàg. 444

Tema de la setmana

Mots i passatges trets d’Els caus secrets. Antologia d’escriptors dels Països Catalans posteriors al 1972

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

escardalenc -aposar la mà al foc