Definició
Persona que compra i ven roba usada.
Vam comprar una jaqueta molt barata a un robavellaire que vam trobar al barri antic.
També: robaveller -a
Etimologia
Derivat de roba vella. Roba, al seu torn, és derivat de robar amb el sentit primitiu de ‘botí’, especialitzat després en un dels seus principals components, la ‘roba, els draps de vestir’.
Usos
La roba, la portava l’avi, comprada quasi sempre a l’engròs a cals robavellaires. I després que els deu fills van néixer, no es preocupava ni tan sols amb les mesures. Anava a cal robavellaire, així, sense pensar-hi, i comprava mitja dotzena de pantalons i una dotzena de camises, amb la certesa que servirien a alguns dels nois, i quan ja no esqueien a uns, passaven als germans següents sense problemes.
Manuel de Seabra, Els exèrcits de Paluzie (Barcelona: La Magrana, 1982), pàg. 52Lligat al brancal de la porta de cal Pascàsio hi havia un ruc malvenut per algú. Era el basar, la botiga de robavellaire o de «penja-i-despenja» més proveïda del barri. Tant podia empenyorar-s’hi un rellotge, una cotilla, una armilla o qualsevol cosa, encara que fos de procedència dubtosa, com llogar-s’hi un smoking, un carretó, uns binocles o unes dents postisses.
Ferran Canyameres, Barcelona a vol d’infant (1949)
Tema de la setmana
Mots compostos