Així que van acabar de parlar, una pluja de nous i branquillons va espetegar a través del fullatge, i després es van sentir estossecs, udols i salts furiosos entre les branques primes.
   —Tota relació amb el poble dels simis està prohibida —va dir Baloo—, prohibida als de la jungla. Recorda-te’n.
   —Prohibida —va repetir Bagheera—; però, de tota manera, em sembla que Baloo t’hauria hagut de posar en guàrdia contra ells.
   —Què? Jo… Però, com podia saber que se li acudiria jugar amb aquesta púrria? El poble dels simis! Ecs!
   Una altra pluja es va precipitar sobre el seu cap, i l’ós i la pantera van arrencar a córrer, emportant-se Mowgli.

Rudyard Kipling, El llibre de la jungla (Barcelona: Cruïlla, 1996), traducció de Josep Sampere i Martí

Mentrestant, el Romaguera replicava a l’alcalde. Sense abaixar la cresta, el terratinent condemnava altres perills de la llepra dels diners, deia penjaments dels minaires, preveia conflictes fins i tot a la fàbrica d’extracte, model de pau fins aleshores. ¿Qui pararia més endavant els obrers si de bon principi no atallaven les seves pretensions? S’havia de fer entendre a la púrria que havien d’agrair el sou que rebien; s’havia de desarrelar —insistia, inquisitorial i amarg, amb el suport pompós del baró— la mala herba…

Jesús Moncada, Camí de sirga (Barcelona: La Magrana, 1988)