Definició
En sentit figurat, paper dolent; manera d’obrar poc correcta, informal, desairada.
Has fet un paperet que jo no voldria fer per res.
Sembla que en Rajoy està fent un bon paperet amb tota la història del rescat.
Etimologia
De paper, del llatí papyrus, i aquest, del grec pápyros, ‘papir’, adaptat per via semiculta a una terminació catalana, d’on passà a les altres llengües europees.
Usos
—Necessitem exagerar, insistir en el defora de les formes establertes. Fora de les formes establertes hi ha la llibertat, la veritat, l’expressió, la comunicació, la importància. —Nil Portolés se sorprèn de sentir-se dir aquestes paraules, però s’hi llença i hi torna, les repeteix:— Exagerar, exagerar…
Mercè Ibarz, No parlis de mi quan me’n vagi (Barcelona: Empúries, 2010), pàg. 191
Ja em diràs, rumia al cap d’un instant, com ho faré, si no, per aguantar com un home aquesta nit que no ha fet sinó començar i vaja quin paperet que em toca, si aquest personal està ben baldat i vés a saber per on pot sortir.19 de novembre de 1940. No veig prou clar si ens acabarem enredant en la guerra. Sembla que en Serrano Suñer és a Berchtesgaden, on a més dels alemanys hi ha italians. Que Déu ens doni la pau, si més no, per ara.
Maurici Serrahima, Del passat quan era present, I (Barcelona: Edicions 62, 2003), pàg. 28
Els italians ja no sols fracassen en els atacs, sinó que reben. Els grecs contraataquen, sembla que amb èxit. Quin paperet!