Definició
Contribució de caràcter comunal d’Andorra que es fa per raó de la casa com a lloc de residència.
L’article 29 de la Llei de finances comunal d’Andorra estableix: «L’impost tradicional del foc i lloc grava el fet de residir en el territori d’una parròquia. El fet generador d’aquest impost és la residència principal de la persona física, entenent per dita residència el lloc on es troba censada la persona el primer dia de l’any natural, o el dia de la primera inscripció al cens comunal (per a les persones que provenen d’altres països). L’obligat tributari és la persona física censada en el territori de la parròquia, d’edat compresa entre els 18 i els 65 anys.»
Usos
Algun crani privilegiat va tenir anys enrere la pensada d’adquirir prestigi nacional fomentant la residència andorrana de les dives i raquetes més ben dotades de Catalunya. Aquella hàbil maniobra va acabar convertint en sospitosos d’evasió fiscal els milers de catalans amb foc i lloc al País dels Pirineus. Ara, quan sento garlar d’imatge, orgull o prestigi nacionals, em duc la mà a la cartera, no me la pispin.
Andrés Luengo, «Els euros andorrans» (Presència, 25 de juny del 2004)L’impost de foc i lloc, enllumenat i higiene, l’únic servei que tots els ciutadans estan obligats a pagar, presenta una notable diferència entre la parròquia més cara (Canillo) i la més barata (la Massana). Així, si cada canillenc paga una mitjana anual de 98 euros, un massanenc només paga una mitjana de 39 euros, menys de la meitat. La resta de parròquies es mouen més o menys en el mateix rang de números, amb una mitjana de 65 euros mensuals.
Aleix Tugas, «Els preus dels serveis dels set comuns tenen entre si una gran disparitat» (Diari d’Andorra, 10 de maig del 2010)
Tema de la setmana
Expressions amb foc