Definició
Refrany que indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals.
De vegades a l’encapçalament s’hi afegeixen els notaris. Una rèplica que alguns cops dóna el col·lectiu afectat és «Procuradors i advocats, al cel a grapats».
Font: Josep M. Sugranyes, Garbellada de refranys (Valls: Cossetà nia, 2000)
Etimologia d’infern
Del llatà infernus, ‘estatge dels déus subterranis’, doblet de inferus, -a, -um, ‘de sota’.
Usos
Quant a la possible i desitjable modernització, o fins i tot agilització dels jutjats (l’esperança és l’últim que es perd), potser també farÃem sort. Les inèrcies burocrà tiques són à rdues de vèncer, i si no que ho expliquin a mant conseller de justÃcia que ha provat de fer avançar les coses. Però alguna cosa em fa sospitar que aquÃ, com a qualsevol mastodont, l’únic que acaba funcionant és una bona coça entre les potes. Una proclama d’independència podria actuar, en aquest camp, com una veritable coça. Faria saltar el monstre i tal vegada l’obligaria a córrer. De sobte, s’hauria de refer tota la legislació de dalt a baix; els usos lingüÃstics, la cadena de comandaments i lleialtats… Realment, estarÃem assistint a la creació d’una nova legalitat, una sacsejada ben notable. I literalment, obligarÃem molts magistrats, advocats i procuradors a marxar cap a l’infern de dos en dos. Us ho imagineu? Quina desfilada més edificant.
Alfred Bosch, «Advocats i procuradors» (Avui, 30 d’octubre del 2010)La desconfiança dels pagesos valencians envers plets i tribunals deu venir de ben antic («Advocats i procuradors / a l’infern de dos en dos»), almenys tant com la dels calabresos, que tanmateix hi recorren ben sovint: «L’inferno è pieno / de notari e giudici, / uomini approbi / speziali e medici».
Joan F. Mira, Un estudi d’antropologia social al PaÃs Valencià (Barcelona: Edicions 62, 1974), pà g. 159
Tema de la setmana
De dos en dos. Tot i que aquests dies no toquen suggeriments dels subscriptors (ja en farem rodar una tongada una setmana d’aquestes), que consti que el refrany d’avui ens el va proposar Cristina Balaguer Prunés, de Manresa.Â
