Finalment, va declarar que abans entrava en els seus plans fer-se l’harakiri que no pas visitar Nova York. Llavors, la Lot es va ofendre. Li va insinuar que, com que mai no havia viatjat, potser descobriria alguna cosa nova que ara no es podia imaginar. «Alezeia, alezeia!», va començar a cridar mentre sortia de la dutxa. «Ets de les que creuen que de sobte es pot canviar, com sant Pau quan va caure del cavall!». La Lot s’havia quedat pensant si allò d’alezeia era grec o llatí, va decidir que era grec, mentre ell rondinava que no era d’aquesta mena de gent que els agrada caure del cavall i fer descobriments lluminosos.

Imma Monsó, Un home de paraula (Barcelona: La Magrana, 2006), pàg. 187

Un procés de canvi polític com el que està vivint Catalunya, sense anar més lluny, és tristament propici a la multiplicació de les manifestacions d’allò que podríem denominar enlletgiment sistemàtic. Així, coincidint amb l’esperpent nadalenc, hem vist boniques caigudes del cavall camí de Damasc a càrrec d’intel·lectuals que s’afanyen a dejectar els dirigents polítics que no fa tant adulaven, o que provoquen la vergonya aliena en retreure els seus orígens proletaris, a veure si així faran gràcia a algú que els pugui proporcionar una via extra de carregar el crèdit de la visa.

Sebastià Alzamora, «La lletjor» (Avui, 9 de gener del 2004)