Davant la negativa escandalitzada de l’estimadíssim, solament responsable al capdavall del preàmbul de la composició («Escolteu, petits i grans, el veritable romanço dels miracles ambrosians…»), perquè el sereno, pare de l’obra, no aconseguia trobar-li un començament prou engrescador, el sacerdot havia volgut saber si eren certes les frases «irreverents i qui sap si, ben mirades, il·legals i subversives», atribuïdes al farmacèutic, sobre la utilitat de les processons celebrades per implorar la pluja a un Cel que castigava el país sencer amb el flagell de la sequera i que tenia les orelles a cal ferrer. La manca de pluja, obsessió del dictador, feia anar de corcoll mossèn Ambròs.

Jesús Moncada, Camí de sirga (Barcelona: La Magrana, 1988), pàg. 286