[16 d’abril de 1918]  Ahir es produí una avaria en els forns de suro aglomerat i els obrers hagueren de plegar fora d’horari. Un d’ells entrà a casa seva i es trobà amb la sorpresa que un home en calçotets seia, en un balancí, al corredor de la casa, amb un aire de parar la fresca, satisfet i enriolat. Al seu costat hi havia una tauleta amb unes galetes i un vaset de vi ranci.
   —I doncs, mestre, què feu aquí…? —preguntà el marit amb un aire literalment astorat.
   —He vingut a donar un encàrrec a la teva dona… i com que comença de fer calor… ja ho comprendràs… —digué el qui semblava parar la fresca, amb una veu molt pausada.

, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966)

[17 de juliol de 1918]  Enric Frigola té estirabots estranys. És un lector constant de la Bíblia, sobretot de l’Antic Testament, i el seu fort, al cafè, consisteix a relatar d’una manera literal i un aire gris, fred, glacial, les —generalment— monstruositats que hi troba.
   —Vostè, Frigola —li digué un dia un capellà—, és un home molt collfred…
   —No li ha pas d’estranyar —li respongué—. Deu ésser perquè jo he llegit més la Bíblia que vostè…
   —Jo no l’he llegida mai, la Bíblia, per qui m’ha pres…? Jo sóc dels de l’Evangeli…
   —Veu, home, veu? —digué Frigola, enriolat.

Josep Pla, El quadern gris