estroncar v

Definició

Fer cessar de rajar, de fluir.

La secada ha estroncat les fonts de la comarca.

Estroncar-se un parlament, un discurs. Estroncar-se una font d’ingressos.

Usos

  • —Darrere teu hi ha un sospir estroncat!
    —Ja s’esvairà!
    —No et pensis, no et pensis, triguen molt a esvair-se, els sospirs estroncats!
    —Ah, sí?
    —És clar, home! La pena que concentren els fa compactes!
    —I què s’ha de fer, aleshores?
    —En el teu cas, allunyar-te’n tant com puguis!
    —No faria el fet, espolsant-me’l?

    Jordi Soler, «Tragèdia aeriforme» tira d’en Sísif publicada a El Punt el 14 de maig del 2004 (vegeu-ne l’enllaç a l’Escreix)

Tema de la setmana

Mots extrets de les tires d’en Sísif. Si voleu veure la tira d’avui, feu clic a l’Escreix.

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

d’una hora llunytrencar el plat bonic